Against a trans narrative


Jules Rosskam - Contra una transnarrativa

Títol original: Against a trans narrative
Títol en castellà/català: Contra una transnarrativa
Directora: Jules Rosskam
País: EUA
Producció: Kyle Broom, Jules Rosskam, 2009
Guió: Jules Rosskam
Fotografia: Renato Velarde
So: Madsen Minax
Muntatge: Jules Rosskam
Música: Madsen Minax
Durada: 61 minuts
Versió: original anglesa subtitulada en català
Format: Betacam SP
Distribució: Video Data Bank distro@vdb.org
Edició de la Mostra: 18ª Edició – 2010
Secció: El sexe dels àngels
Sinopsi: Against a Trans Narrative reflexiona sobre la polièdrica qüestió del gènere, la identitat i la influència de la comunitat en la nostra definició com a subjectes. Rosskam parteix de la seva pròpia vivència com a trans masculí de la qual serem testimonis a través del seu vídeo diari, on entrevista també altres persones trans i, finalment, amplia el diàleg a un grup heterogeni de persones. El director trasllada els interrogants sobre la identitat transmasculina a diversos col·lectius (feministes, homosexuals, queers, etc.), i aconsegueix així un debat i un qüestionament més global al voltant de les polítiques i les construccions dominants de les identitats de gènere. Un diàleg obert que considera elements històricament oblidats com la qüestió generacional, de classe, de raça i que planteja preguntes com aquestes: Què significa ser trans? Hi ha una percepció idealitzada de la identitat trans? Quina és la narrativa dominant?
Rosskam sosté que no existeix una única identitat trans ni una comunitat cohesionada i ens aclareix aquest against (en contra d’una narrativa trans – Against a Trans Narrative) del títol. Allò que denuncia és que, en gran mesura, la seva història l’ha construïda algú altre. Per això sosté que sovint els i les trans han hagut de presentar- se i definir-se segons uns patrons externs fixats sobretot des dels discursos mèdics i psiquiàtrics que diagnostiquen la seva identitat i regulen l’accés als tractaments hormonals o la cirurgia pels quals volen fer aquest pas. Es pregunta fins a quin punt aquesta necessitat d’encaixar tan imposada suposa una pèrdua de part de la seva història personal i la seva llibertat en aquest camí.
Amb aquest documental Rosskam toca abundant material sensible: el cost social i personal que té transgredir les qüestions que afecten el sexe i el gènere i, lligat a això, les mancances de reduir el món a un plantejament binari i normatiu que ens permet definir-nos només, segons uns determinats paràmetres, com a homes o dones.