Títol original: Elisa K
Títol en castellà/català: Elisa K
Directora: Judith Colell, Jordi Cadena
País: Espanya
Producció: Antonio Chavarrías, 2010
Guió: Jordi Cadena, basat en un relat de Lolita Bosch
Fotografia: Sergi Gallardo
So: Daniel Fontodrona
Muntatge: David Gallart
Música: David Gallart, Marc Gómez del Moral, Marc Prades, Bernat Vilaplana
Interpretació: Aina Clotet, Clàudia Pons, Lydia Zimmermann, Hans Richter, Pep Sais, Jordi Gràcia, Ramon Madaula
Durada: 72 minuts
Versió: original catalana
Format de projecció: 35 mm
Distribució: judithcolell@yahoo.es
Edició de la Mostra: 19ª Edició – 2011 / 21ª Edició – 2013
Secció: Panorama / Conegudes (també) a casa
Sinopsi: El record traumàtic d’una violació emergeix al cap dels anys en la memòria de la seva protagonista. El present i el passat perden els límits i conformen un nou marc temporal en el qual es fa palesa la fragilitat de la nostra identitat.
El passat d’Elisa, viscut com a record, sorgeix al cap de 24 anys. El món s’enfonsa sota el pes del dolor, però sobretot és la desaparició del sentit de les coses la causa principal de l’angoixa que viu la protagonista. El record es fa insuportable perquè no hi ha cap espai on pugui dipositar-se. No hi ha un jo que sigui capaç d’afegir una peça més a la seva identitat. En trencar-se els vincles amb el món per la irrupció del record oblidat, la identitat s’ha trencat en mil fragments que no poden articular-se de nou.
Aquesta correspondència impossible entre el passat i el present s’expressa formalment des del mateix relat fílmic. La primera part, la del record oblidat, s’ha filmat en blanc i negre i la narració dels fets la condueix una veu en off que avança el que veiem en les imatges. La distància del narrador respecte als fets relatats exemplifica la funció de la memòria com a veu que construeix l’itinerari dels nostres records. La segona part, filmada en color, remet al present de la història i de les imatges amb les quals es representa. No hi ha dissociació temporal sinó correspondència, però és precisament aquesta confluència el que es trenca quan emergeix el que no podia ser reconegut. La càmera trenca la distància de la primera part i segueix la convulsió que viu la protagonista acostant-se als moviments del seu cos que es resisteix a assimilar el que ha recordat. Finalment serà de nou la paraula la que permetrà construir un ordre nou que pugui incloure la vivència oblidada. La conversa d’Elisa amb el seu pare és el reconeixement per part de la protagonista del que no podia recordar, però queda en suspens com serà el futur de la seva nova identitat.
Elisa K és el primer llargmetratge dirigit conjuntament per Judith Colell i Jordi Cadena. Després de l’èxit i el recorregut per nombrosos festivals internacionals de les seves pel·lícules anteriors, Dones i la més recent, 53 días de invierno, Colell uneix la seva mirada amb la de Jordi Cadena, que va tornar a la direcció l’any passat amb Els passos perduts, després d’un temps en què s’ha dedicat principalment a la docència. Jordi Cadena signa també l’adaptació del guió, basat en el conte de Lolita Bosch, Elisa Kiseljak, publicat per Caballo de Troya.