Títol original: News from home
Títol en castellà/català: Notícies de casa
Directora: Chantal Akerman
País: França, Bèlgica
Producció: Institut Nacional de l’Audiovisuel, Paradise Films, Unité Trois, ZDF, 1977
Guió: Chantal Akerman
Fotografia: Babette Mangolte
Muntatge: Francine Sandberg
Durada: 85 minuts
Versió: original francesa subtitulada en català
Format de projecció: 16 mm
Distribució: Paradise Films paradisefilms@skynet.be
Edició de la Mostra: 19ª Edició – 2011
Secció: Clàssiques
Sinopsi: Retrat de Nova York al ritme de les cartes que enviava la mare de la realitzadora durant la seva primera estada a la ciutat, a l’inici dels 70.
El maig de 1976, Akerman torna a la ciutat i filma, amb Babette Mangolte a la càmera, els diferents llocs de la ciutat com un itinerari de la memòria que flueix amb el ritme de les imatges. El relat s’organitza com un seguit de vistes, estructurades a través de la lectura de les cartes que Akerman fa amb un to monocord i a vegades poc audible. La veu en off s’inscriu en la banda sonora com un element més de la melodia que componen les imatges i els sons. L’estructura audiovisual no segueix les relacions habituals de correspondència i analogia, sinó que es produeixen dissociacions i contrastos de la mateixa manera que en el camp visual es combinen presències i absències.
El domini de l’enquadrament, una de les característiques més destacades del cinema d’Akerman, és particularment notori en aquest film. Sorprèn la precisió amb què la realitzadora capta les diverses formes del paisatge urbà i el contrast que hi estableix. Contràriament al que és habitual, la representació del temps i l’espai no obeeix al desenvolupament d’una acció o un esdeveniment, ni respon a cap criteri de continuïtat o d’homogeneïtzació que permeti fixar un sentit a les coses. La mirada d’Akerman és precisa i dispersa. Capta a l’atzar, de forma depurada i minuciosa, instants, gestos, formes, volums, colors, que malgrat l’exactitud de la seva combinatòria apunten sempre al buit, a tot allò que en un moment donat pot descompondre’n la figuració.
Aquesta fragilitat que tenen les coses en la representació, l’observem també en el punt de vista que adopta Akerman. La distància de l’observació es trenca en molts moments que les persones miren a càmera. La presència de la càmera es fa palesa en l’instant que el circuit de les mirades varia de direcció i apunta directament a l’interval o la separació que hi ha entre la mirada i la visió que ens ofereix.