Títol original: Quand je serai dictateur
Títol en castellà/català: Quan jo sigui dictador
Directora: Yaël André
País: Bèlgica
Producció: Cobra Films, 2013
Guió: Yaël André
Fotografia: Didier Guillain
So: Sabrina Calmels
Muntatge: Luc Plantier
Música: Hughes Maréchall
Interpretació: -documental- Laurence Vielle
Durada: 90 minuts
Versió: Versió original subtitulada en català
Format de projecció:
Distribució: Cobra Films
Edició de la Mostra: 22ª Edició – 2014
Secció: La Mostra a la Filmoteca i Algunes perles de la Mostra
Sinopsi: A partir de centenars de films amateurs de 8 i súper 8 mm, filmats dels anys 40 fins ara, aquest film, a mig camí entre el documental i la ficció, tracta de difuminar la frontera entre els dos gèneres (una narració de ficció a partir d’imatges documentals o, a l’inrevés, una narració documental a partir d’imatges ficcionals) amb la finalitat d’insinuar, de forma lúdica i burlesca, la necessitat d’inventar-se una identitat per poder existir. “I si visquéssim altres vides a altres universos? En comptes d’un immens espai desaprofitat, l’univers es poblaria de tots els possibles. Allà, jo seria aventurera, psicòpata, mare exemplar, suïcida, comptable o home invisible”. Yaël André s’apropia d’hores i hores de films familiars, de vacances, bebès, viatges, festes, aniversaris, escenes que han alimentat una mena de gran memòria comuna, per posar-les al servei d’un exercici narratiu lleuger i tràgic a la vegada. El film manipula el passat fins a dotar-lo d’un aire d’eternitat, un present etern on els éssers i les coses són com partícules en suspensió en el terreny de l’indeterminat i es constitueix així en un document excepcional per reflexionar sobre la funció de les imatges i l’estatut de la realitat.