S. Je suis, je lis à haute voix [passing for]


Brigitta Kuster - S, existeixo, llegeixo en veu alta

Títol original: S. Je suis, je lis à haute voix [passing for]
Títol en castellà/català: S. Existeixo, llegeixo en veu alta [passing for]
Directora: Brigitta Kuster
País: Alemanya
Producció: 2005
Durada: 17 minuts
Versió: original alemanya subtitulada en català
Format: Beta SP
Distribució: Arsenal Experimental Berlin
Edició de la Mostra: 18ª Edició – 2010
Secció: Aprenentatges desplaçats. Els escenaris de la ficció col·lectiva
Sinopsi: S. Je suis, je lis à haute voix [Passing for] utilitza com a base el llibre Clandestine, d’Anne Tristan (Stock, 1993), una recerca periodística que porta l’autora a adoptar la identitat de Sonia (S.), una sol·licitant d’asil dominicana, per reivindicar la història d’aquelles persones que somien territoris sense estats. La noció de passing (“passar com”) és vital en el treball periodístic activista d’Anne Tristan, que no actua «sobre» sinó «amb». Així, aplica un mètode de recerca que li permet inserir-se en una situació, en una identitat, que sobrepassa el llenguatge convencional dels mitjans, per revelar finalment el que vol transmetre.
La realitzadora Brigitta Kuster ha demanat a cinc productores de coneixement que llegeixin i treballin fragments del llibre de Tristan entorn del projecte de S. de creuar la frontera, amb l’objectiu d’interpretar-los des de les seves posicions respectives: com a experiència, treball social, periodisme, investigació, etc. Posicions que, seguint Tristan, actuïn elles mateixes com a mètode del «passar com».
La pel·lícula es planteja, d’una banda, a partir del desig d’aprendre alguna cosa dels mètodes de la migració, per integrar-la, per mitjà de la producció audiovisual, en un debat social, al qual fins ara no s’ha fet gaire cas, ben al contrari del que ha passat amb el desig de controlar-la i regular-la. De l’altra, desemmascara la noció de frontera, que lluny d’aparèixer pura, com un fet previ en les històries que explica una pel·lícula, es mostra com un règim que afecta la forma de producció de la història, el tipus i la manera com la mirada, subjecte del saber, crea i ordena.