Títol original: ‘A santanote
Títol en castellà/català: La santa note
Directora: Elvira Notari
País: Itàlia
Producció: Dora Film, Nàpols 1922
Guió: Elvira Notari, basat en la cançó homònima d‘ E. Scala, amb música de F. Buongiovanni
Fotografia: Nicola Notari
Muntatge: Elvira i Nicola Notari
Interpretació: Rose Angione, Alberto Danza, Edoardo Notari, Elisa Cava i Carluccio
Durada: 62 minuts (1285 m.)
Versió: muda
Format: 35 mm
Distribució: Cineteca Nazionale Italiana, Roma
Edició de la Mostra: 4ª Edició – 1996
Secció: Retrospectiva
Sinopsi: Igual que a E ‘piccerella, els crèdits qualifiquen el film com un drama pasional i popular d’Elvira Notari. Les desventures de Nanninella són el centre d’una narració sobre la duresa de les condicions de vida de les dones de classe social baixa. Efectivament, després d’una llarga jornada en un cafè, a casa la noia ha d’enfrontar-se a l’alcoholisme i a les agressions físiques del seu pare, que no dubta a oferir la seva mà a un home, Carluccio, que aprofitant la seva adicció li promet, a canvi, tota la beguda que vulgui. Nanninella, que estima en realitat a Tore, no vol acceptar. En la discussió, el pare mor accidentalment. Carluccio acusa Tore i aquest acaba a la presó. Gennariello, l’àngel, revela la veritat a Nanninella, que decideix aleshores casar-se amb Carluccio amb la intenció d’aconseguir que li confessi el seu secret de salvar Tore. Durant la seqüència del casament, filmat com si fos un funeral, es desenvolupa en paral·lel l’intent de fuga de Tore per salvar Nanninella. De retorn a casa, Nanninella és ferida de mort per Carluccio, després d’haver aconseguit la confessió sobre la mort del seu pare. Tore arriba en el darrer moment, quan Nanninella mor, vestida de núvia, com a verge i màrtir.