Títol original: Cuchillo de palo/108
Títol en castellà/català: Cuchillo de palo/108
Directora: Renate Costa
País: Espanya
Producció: Marta Andreu, Susana Benito, Estudi Playtime, 2010
Fotografia: Carlos Vásquez
So: Amanda Villavieja
Muntatge: Núria Esquerra, Carlos García
Durada: 93 minuts
Versió: original espanyola subtitulada en anglès
Format de projecció: Betacam SP
Distribució: Playtime contact@playtime.cat
Edició de la Mostra: 19ª Edició – 2011
Secció: Panorama
Sinopsi: Durant la dictadura de Stroessner al Paraguai (1954-1989) hi va haver una forta repressió de l’homosexualitat: es van assassinar i detenir persones homosexuals i també se’n van publicar llistes. Rodolfo, l’oncle de la directora, va formar part d’aquestes llistes, conegudes popularment amb el nom de 108, perquè la primera contenia 108 noms. La “caça de bruixes” es va iniciar amb el cas d’Aranda i Palmieri, dos homosexuals que van ser assassinats. Stroessner va donar l’ordre d’elaborar “llistes negres” d’homosexuals que van ser distribuïdes i penjades en espais públics: empreses, comerços i universitats, amb el propòsit de sancionar els homosexuals i d’humiliar-los davant la societat. Aquesta política va reforçar la idea de l’homosexualitat com a malaltia, fins aconseguir que en l’imaginari col·lectiu ser homosexual fos sinònim d’assassí.
Avui en dia el terme 108 és un insult, sinònim de maricón, i fins i tot, sense conèixer d’on prové aquest símil, és un número repudiat fins al punt que molts hotels no tenen habitació 108, es retornen matrícules de cotxe amb aquest número i no es venen els números de loteria que acabin en 108.
Renate Costa, intrigada pel silenci familiar que envoltava la mort del seu oncle, va començar un viatge personal per descobrir les causes d’aquesta estigmatització, i ha acabat oferint un retrat d’una part de la història amagada i silenciada del seu país i dels prejudicis que actualment encara fan impossible una reconciliació entre passat i present.