Títol original: DDR/DDR
Títol en castellà/català: DDR/DDR
Directora: Amie Siegel
País: Alemanya, EUA
Producció: Hans Eckart Eckhardt, 2008
Guió: Amie Siegel
Fotografia: Christine A.Mayer
So: Phil Freeborn, Johannes Grehl
Muntatge: Amie Siegel
Durada: 135 minuts
Versió: original anglesa subtitulada en alemany i castellà
Format: PAL Blue-Ray
Distribució: Amie Siegel amie@amiesiegel.net
Edició de la Mostra: 18ª Edició – 2010
Secció: Assajos visuals
Sinopsi: Què tenen a veure les tecnologies de control de l’STASI, la psicoanàlisi i un grup de persones que emulen la cultura i els costums dels nadius nord-americans? Aparentment serien universos sense cap sintonia, tot i que cadascun d’ells ens desvela aspectes extraordinaris de l’extinta República Democràtica Alemanya. Una original unió, un assaig visual sobre un territori que ja no existeix, però amb un conflicte no clausurat en relació a la memòria i la història que inclouen processos tan tèrbols com les transicions, les reunificacions o les annexions. DDR/DDR és el resultat d’ajuntar diverses capes que, tot i la seva heterogeneïtat, acaben excavant en els traumes de la RDA, resultat de l’estat socialista i també del procés de reunificació (Wende): arxius sonors i visuals, entrevistes a subjectes “sota sospita” i a informadors, artefactes analògics, individus sense nom, equilibristes, arquitectures insòlites –edificis buits, plataformes d’espionatge i, fins i tot, tipis–. Amie Siegel parla de la seva pràctica fílmica com a “cine constel·lació”, un terme que evoca una de les idees més brillants del pensament de Walter Benjamin: l’aproximació a la història des de discursos no correlatius, des de fragments i anècdotes que es recol·lecten i que es disposen en un mosaic que acaba configurant sentit. Ella mateixa diu: «He estat en conflicte amb el muntatge, que és la forma d’expressió fonamental del cinema, i he cercat una manera més acumulativa i arquitectònica d’estructurar el film».
És un esplèndid exercici conceptual en què percebem una mirada intencionadament distanciada dels subjectes de la representació i dels instruments de control social, i en què la directora s’inscriu com a investigadora i mediadora per recalcar que poden haver-hi diferents interpretacions de les traces de la història.