Títol original: India song
Títol en castellà/català: India song
Directora: Marguerite Duras
País: França
Producció: Sunchild, les Films Armorial, S. Damiani, A. Valio-Cavaglione, 1974
Directora: Marguerite Duras
Guió: Marguerite Duras
Fotografia: Bruno Nuytten. color
Música: Variació 14 de Beethoven sobre un vals de Diabelli, India Song Blues
Muntatge: Solange Leprince
Interpretació: Delphine Seyrig. Michael Lonsdale, Matthieu Carriere, Claude Mann, Vernon Dobcheff, Didier Flamand, Claude Juan
Veus: Satasinh Manila, Nicole Hiss, Monique Simonet, Viviane Forrester, Dionys Mascolo, Marguerite Duras,  Francoise Lebrun, Benoït Jacquot,  Nicole-Lise Bernheim,  Kevork Kutudjan,  Daniel Dobbels, Jean-Claude Biette, Marie-Odile Bríot, Pascal Kané
Durada: 102 minuts
Versió: original francesa
Format: 35 mm
Distribució: Ministere des Affaires Étrangeres, París
Edició de la Mostra: 4ª Edició – 1996
Secció: Homenatge a Marguerite Duras
Sinopsi: El film, concebut a partir del so abans que de la llum, és l’evocació d’una història d’amor viscuda a les Índies durant els anys 30. La narració és conduïda per quatre veus. Les veus no s’adrecen a ningú, parlen entre elles, com si ningú no les estigués escoltant. India Song comença amb una llengua incomprensible: l’indostanès, cantada per la captaire. A aquesta font sonora, s’hi afegeixen dues veus femenines que parlen de la història de la captaire privada d’identitat. La captaire busca indicacions per a perdre’s. I el fet de perdre’s és justament la clau de lectura d’aquest film. Marguerite Duras ens convida a perdre’ns, anul·lant qualsevol punt de referència que pugui ajudar-nos a reconstruir els fils d’una psosoble trama narrativa.
Comentari: India Song està dividit en tres parts:
-En la primera, les dues veus expliquen la pròpia història d’amor que es barreja amb la de la captaire i amb la d’Anna-Marie Stretter.
-En la segona, es descriu el ball entre Anne-Marie Stretter i el vicecònsol de Lahore.
-En la tercera, Anne-Marie Stretter jeu en el divan, sota la mirada de Michael Richardson. A les dues veus se n’incorporen dues més, una masculina i la de la pròpia Duras, que condueixen el film fins a la fi.
El film acaba amb les paraules de la captaire i la música d’India Song Blues, tema que dóna nom al film.