Títol original: La décima carta
Directora: Virginia García del Pino
País: Espanya
Producció: 2015
Durada: 69′
Versió: VE
Edició de la Mostra: 23ª Edició – 2015
Secció: La Mostra a la Filmoteca 2015
Sinopsi: Assaig fílmic de Virginia García del Pino sobre la figura de Basilio Martín Patino, atenent a la seva filmografia, però també proposant una reflexió sobre el cinema i sobre el valor de la memòria.
La décima carta és aquella desena epístola que el jove Lorenzo, alter-ego de Basilio Martín Patino a Nueve Cartas a Berta, no va arribar a escriure. Ara, tants anys després, aquest assaig fílmic de Virginia García del Pino s’endinsa en l’obra del realitzador i s’hi apropa des de l’afecte i l’admiració. La directora aconsegueix vèncer l’encotillament i la jerarquia de la posada en escena per aproximar-se sense distàncies a un dels màxims exponents del denominat “Nou Cinema Espanyol”, tot configurant una carta escrita a quatre mans -compartida entre els dos cineastes- que ens proposa molt més que un simple recorregut per la filmografia del realitzador com el que podria oferir un reportatge televisiu a l’ús.
Més aviat es tracta d’una peça personal i lliure que, tot i que certament repassa la trajectòria de Martín Patino i considera els seus films –entre els quals es destaca especialment el cas de Trilogia Clandestina-, també és un recorregut per l’extens arxiu personal del director i per la seva vida, tot utilitzant fragments de les obres, entrevistes, documents… El film, però, és molt més que això: és una reflexió sobre què és i què implica fer cinema, qüestions exposades a través d’un muntatge que no oculta el propi procés de creació del documental i que fa que l’espectador s’endinsi tant en la manera de fer cinema de Basilio Martin Patino com en la manera de comprendre’l i posar-lo en pràctica de Virginia García del Pino.
En definitiva, una visió plenament autoral sobre un dels grans cineastes-autors del cinema espanyol que permet de comprendre el valor de la memòria en un sentit plenament polièdric: el de la memòria de les imatges, el de la memòriahistòrica, el de la memòria col·lectiva i el de la memòria personal, tot constituint un al·legat sobre la necessitat de recordar