Títol original: La souriante Madame Beudet
Títol en castellà/català: La somrient Madame Beudet
Direcció: Germaine Dulac
Any: 1923
País:  França
Guió: Germaine Dulac basat en l’obra de Denys Amiel i André Obey
Fotografia: Paul Parguel i Maurice Forster B/N
Interpretació: Germaine Dermoz, Arquilliére, Jean d’Yd, MIIe Grisier, Madelaine Guitty, Raoul Paoli
Durada: 35 minuts
Versió: amb intertítols en francès
Format: 16 mm
Distribució: Cine Nova; Light Cone, Paris
Edició de la Mostra: 1ª Edició – 1993 / 8ª Edició – 2000 / 22ª Edició – 2014
Secció: Memòria: Les pioneres (1993) / Recuperació d’una pionera: Germaine Dulac (2000) / Mudances visuals i transfiguracions femenines
Sinopsi: Madame Beudet, esposa d’un comerciant de Chartres vol escapar de la seva existència mediocre. Tiranitzada per un marit brutal només pot evadir-se tot somiant… Germaine Dulac pretenia, amb aquest film, que els seus personatges, privats de paraula, conectessin amb el públic i va utilitzar totes les astúcies que el mitjà cinematogràfic li oferia: ralentiments, sobreimpressions, deformacions… D’aquesta manera, Monsieur Bedet, que apareix a l’inici com un ésser plàcid, es converteix, mitjançant la mirada de la seva dona, en una mena de monstre. El film va tenir un ressò favorable, sobretot en els medis intel·lectuals.
Comentari: Per a Germaine Saisset-Schneider, coneguda com a Germaine Dulac (1882-1942), periodista, socialista, feminista, dona d’àmplia formació artística, el cinema va significar la presa de contacte amb un mitjà que li permetia “aportar al domini del pensament una nova forma d’expressió”. El seu treball s’orientà cap a l’experimentació formal i la teoria. Generà una abundant producció escrita aplegada en part en la revista Schémas (1927), creada per ella mateixa. De la mà de la Gaumont, fundà “France-Actualités”, secció de documentals que va dirigir des del 1932 fins a l’inici de la segona guerra mundial. Formà part també de l’Aliance du Cinéma Independent el 1935. El 1936 dirigeix la secció cinematogràfica del moviment “Mai 36”, de la SFIO (Secció francesa de la Internacional obrera). Entre el 1935 i el 1938 supervisà 12 pel·lícules i dirigí també per encàrrec de la SFIO Le marchand de canons (1936).