Títol original: Lo que no puede ser visto debe ser mostrado
Títol en castellà/català: Lo que no puede ser visto debe ser mostrado
Directora: María Ruido
País: Espanya
Producció: Doropaedia, CA2M Centro de Arte, 2010
Muntatge: Iván Gómez
Durada: 12 minuts
Versió: original espanyola i gallega
Format de projecció: MiniDV
Distribució: María Ruido i Hamaca Media maldoror2@gmail.com
Edició de la Mostra: 19ª Edició – 2011 / 23ª Edició – 2015
Secció: Panorama / La Mostra a la Filmoteca 2015
Sinopsi: Documental sobre la memòria de la Transició construït a partir de certes produccions del cinema militant que contradiuen les imatges oficials amb les quals s’ha elaborat la nostra memòria del final del franquisme i de l’inici de la democràcia.
Des del deure de la memòria, en paraules de Primo Levi, María Ruido aborda la construcció de la memòria històrica al nostre país, però la seva aproximació no es basa en la veritat del testimoni enregistrat per les imatges, sinó en la constatació de la falta d’imatges sobre determinats esdeveniments o problemàtiques.
El títol del documental remet a l’imperatiu ètic de les imatges formulat per Wacjman en la seva reflexió sobre l’art en el segle XX. La capacitat de fer veure les coses pròpia de l’art es transforma en la possibilitat de fer sorgir en el visible allò que hi falta, el que no pot veure’s. Abundant en aquesta proposta, María Ruido fonamenta el seu treball en aquest mostrar el que no pot ser vist i que, per tant, és absent de la representació que s’ha transmès com a memòria històrica.
El cinema militant esmentat en el documental de María Ruido mostra el que ha quedat fora de la representació oficial, aquella sobre la qual s’ha construït la nostra memòria col·lectiva. La seva proposta és documentar aquests oblits amb els quals s’han construït els records de la nostra memòria col·lectiva.
La memòria de les imatges és l’eix vertebrador de la llarga trajectòria de María Ruido com a documentalista. La seva aproximació ens recorda les paraules de Paul Klee en referència a la creació artística: “l’art no reprodueix el visible, sinó que fa visible”.