Louise Bourgeois: The spider, the mistress and the tangerine


Artist Louise Bourgeois as seen in the documentary film Louise Bourgeois The Spider, The Mistress and The Tangerine.  Photo credit:  Art Kaleidoscope Foundation.

Artist Louise Bourgeois as seen in the documentary film Louise Bourgeois The Spider, The Mistress and The Tangerine. Photo credit: Art Kaleidoscope Foundation.

Títol original: Louise Bourgeois: The spider, the mistress and the tangerine
Títol en castellà/català: Louis Bourgeois: l’aranya, l’amant i la mandarina
Directora: Amei Wallach, Marion Cajori
País: EUA
Producció: Marion Cajori, Amei Wallaulr 2008
Guió: Marion Cajori. Amei Wallach
Fotografia: Mead lliuri Ken Kobland
Muntatge: Ken Kobland
Durada: 99 minuts
Versió: original anglesa
Format: Digibeta
Distribució: Zeitgeist Films nadja@zeitgeistfilms.com
Edició de la Mostra: 17ª Edició – 2009
Secció: Panorama
Sinopsi: L’obra de l’artista Louise Bourgeois (París, 1911) va ser ignorada o banalitzada durant molts anys, sobretot des del formalisme més estricte. Avui en dia se la considera un referent en l’art modern i una icona del moviment feminista. El millor de tot, això no obstant, és que continua sent una iconoclasta i està activa als 97 anys.
Per tal d’endinsar-se en l’origen de la seva poètica, les directores Amei Wallach i Marion Cajori van començar a enregistrar un seguit d’entrevistes amb Louise Bourgeois al seu estudi de Brooklyn. Era l’any 1993. Darrere d’aquella dona menuda de 82 anys, de mirada i expressió lúcida i de presència poderosa, van trobar una personalitat complexa, apassionada i traumatitzada, que generosament els va anar revelant confidències sobre la seva vida i els secrets del seu art. Les directores van saber aprofitar l’oportunitat que se’ls brindava, van filmar l’artista i, paral·lelament, bona part de la seva obra, en diferents períodes entre 1993 i 2007. El viatge mental i visual pel seu univers plàstic ens permet comprovar que Bourgeois planteja les seves escultures i les seves instal·lacions com un tot orgànic on inscriure i exorcitzar els seus dimonis: la figura paterna, la llar, el cos, la identitat. Fins i tot, l’acte de retòrcer la matèria o ls aranyes, tan significatiu en els seus treballs, evoquen records d’infantesa.