Louise Michel, La rebelle


le 15 juillet tournage louise michel réa; solveig anspach sylvie testud nathalie boutefeu coralie andre () magali vuillemot (casquette) anne marquis (avec bébé) bernard blancan (militaire barbe) vigtor schlegel (enfant) jean luc gaget (religieux pere..) jean paul samdja (gouverneur à cheval) ambiance tournage technique

Títol original: Louise Michel, la rebelle
Títol en castellà/català: Louise Michel, la rebel
Directora: Sólveig Anspach
País: França
Producció: Jem Productions, 2009
Guió: Jean-Luc Gaget, Sólveig Anspach
Fotografia: Isabelle Razavet
So: Eric Boisteau
Muntatge: Matilde Grosjean
Música: Martin Wheeler
Interpretació: Sylvie Testud, Nathalie Boutefeu, Bernard Blancan, Alexandre Stieger, Augustin Waltreng, Eric Caruso
Durada: 90 minuts
Versió: original francesa subtitulada en anglès i català
Format: Digibeta
Distribució: Wide Management
Edició de la Mostra: 18ª Edició – 2010
Secció: Panorama
Sinopsi: Reconstrucció de l’experiència de Louise Michel (1830–1905) a Nova Caledònia, on va ser deportada per la seva destacada participació en La Comuna de Paris (18 de març–28 de maig de 1871). La història comença en el procés on va ser condemnada per les seves accions revolucionàries. Malgrat declarar que pertanyia totalment a la revolució social no va ser afusellada i va ser embarcada al Virginia amb altres persones deportades fins a l’illa de Ducos. Molt aviat va constatar la misèria en què vivien els Canacs, els habitants d’aquelles terres, sotmesos al domini brutal del govern francès. Va rebutjar els seus privilegis com a dona i ciutadana francesa i va afiliar-se als grups que lluitaven per la independència de la colònia. El seu treball com a educadora i activista política va ser molt intens al llarg dels set anys del seu exili, però no va poder realitzar bona part dels seus somnis, com aconseguir crear una escola única per a la població melanèsia i europea.
Sólveig Anspach ha destacat la gran personalitat d’aquesta lluitadora i els seus múltiples talents com a pensadora, educadora, etnòloga, poeta i infermera. Per a la realitzadora va ser un gran descobriment constatar la gran modernitat del pensament d’aquesta revolucionària, de la qual sols coneixia el nom per la seva amistat amb personatges com Victor Hugo. Malgrat que el guió estava escrit, Anspach va voler informar-se’n, consultant la seva correspondència i els nombrosos llibres publicats i els arxius sobre la seva vida.