Títol original: Meek’s Cutoff
Títol en castellà/català: Meek’s Cutoff
Directora: Kelly Reichardt
País: EUA
Producció: Elizabeth Cuthrell, Todd Haynes, Steven Tuttleman, 2010
Guió: Jonathan Raymond
Fotografia: Chris Blauvelt
So: A. Josh Reinhardt, Dell Winter, Felix Andrew, Leslie Shatz, Mandell Winter
Muntatge: Tricia Chiarenza
Música: Jeff Grace
Interpretació: Michelle Williams, Paul Dano, Bruce Greenwood, Shirley Henderson, Will Patton, Zoe Kazan, Neal Huff, Tommy Nelson, Rod Rondeaux
Durada: 104 minuts
Versió: original anglesa subtitulada en català
Format de projecció: 35 mm
Distribució: Independent Film Company sarahl@independentfilmcompany.com
Edició de la Mostra: 19ª Edició – 2011
Secció: Panorama
Sinopsi: Kelly Reichardt es basa en els diaris de dones que viatjaven cap a l’Oest per construir un western particular. El film ens situa a l’any 1845, enmig del desert d’Oregon, on una petita caravana formada per tres famílies es dirigeix cap a l’Oest guiada per l’explorador Stephen Meek, que segueixen després d’abandonar la caravana principal amb l’objectiu d’agafar una drecera (en referència al títol de la pel·lícula, cutoff també significa drecera).
En aquesta història, que connecta directament amb la mítica de la construcció dels Estats Units d’Amèrica, teixida també a partir del western, Reichardt té l’objectiu precisament d’oferir una visió que hi contrasta absolutament. En comptes de basar-se en moments àlgids, en l’èpica, en l’heroi, la directora ens transmet el desassossec d’uns personatges que, dia rere dia, caminen pel desert sense saber del cert si segueixen el camí correcte. La quotidianitat i els petits gestos rutinaris tenen el protagonisme a Meek’s Cutoff. I la posada en escena ve marcada pel punt de vista de les dones, apartades constantment de la presa de decisions, sovint caminant uns passos enrere, amb la visió limitada pels barrets que els cobreixen els cabells, i que la directora aconsegueix transmetre amb l’elecció d’un format de pantalla no panoràmic. En comptes de les imatges apaïsades habituals en els westerns, que ens obren tot un món de possibilitats, que transmeten el romanticisme d’un viatge que condueix al destí somiat, aquí sentim l’opressió i l’aïllament dels personatges.
En aquest context, el personatge d’Emily resulta paradigmàtic, ja que trenca les limitacions del rol que li ha estat assignat en tant que dona i s’erigeix com la màxima qüestionadora de la figura del guia, Stephen Meek, que s’esforça constantment a mantenir la seva èpica, la de l’heroi que és capaç de vèncer totes les dificultats del camí i assolir l’èxit.