Nathalie Granger


Nathalie Granger, Marguerite Duras

Títol original: Nathalie Granger
Títol en castellà/català: Nathalie Granger
Directora: Marguerite Duras
País: França
Producció: Luc Moullet & Cie, 1972
Guió: Marguerite Duras
Fotografia: Ghislain Cloquet, B/N
Música: Marguerite Duras
Muntatge: Nicole Lubtchansky
Interpretació: Lucia Bosé, Jeanne Moreau, Luce Garcia Ville, Gérard Depardieu, Dionys Mascolo, Valérie Mascolo, Nathalie Bourgeois, amb la participació de Ghislain Cloquet, Marguerite Duras, Nicole Lubtchansky
Durada: 83 minuts
Versió: original francesa
Format: 16 mm
Distribució: Ministère des Affaires Étrangeres, París
Edició de la Mostra: 4ª Edició – 1996
Secció: Homenatge a Marguerite Duras
Sinopsi: La càmera explora l’interior d’una casa –la pròpia casa de Duras– i observa dues dones que hi troba. La casa, “casa de dones” segons la cineasta, és un espai d’inclusió i d’exclusió. Els homes en seran exclosos progressivament: el pare, el viatjant de comerç, el desconegut del darrer pla. A l’exterior regna la violència: dos assassins perseguits, el bosc on s’amaguen, inquietant i opac, la directora de l’escola que expulsa la petita Nathalie. Però l’interior de la casa no es lliura de convulsions latents. La pau aparent és ben fràgil. Entre la indiferència de l’amiga i l’esguard angoixat de la seva mare, la violència de la petita Nathalie pot esclatar en qualsevol moment. Al final, la porta de la casa resta oberta. La matexa violència pot circular entre l’interior i l’exterior.
Comentari: El film presenta un joc entre el camp i el fora de camp, entre el present de la narració i diversos estrats del passat, ple de suggeriments i evocacions lligades a la musicalitat de les paraules –tema tan estimat per Marguerite Duras– i a l’expressivitat de la música, que permet anar més enllà de les paraules.