Nico-icon


Nico Icon, Suzanne Ofteringer

Títol original: Nico-icon
Títol en castellà/català: Nico-icon
Directora: Suzanne Ofteringer
País: Alemanya
Producció: Ciak Filmproduktion ZDF, 1995
Guió: Suzanne  Ofteringer
Fotografia: Judith Kaufmann, Katarzyna Remin, Martin Baer, Sibylle Stürmer, Suzanne Ofteringer
So: Jens Tikiendon, Charles Blackwell
Música: Nico, The Velvet Underground
Muntatge: Elfe Brandenburger, Guido Krajewski
Interpretació: Tina Aumont, Ari Boulogne, Edith Boulogne, Jackson Browne, John Cale, Carlos de Maldonado-Bostock, Danny Fields
Durada: 72 minuts
Versió: original alemanya
Format: 35 mm
Distribució: Media Luna, Colònia
Edició de la Mostra: 4ª Edició – 1996
Secció: Panorama
Sinopsi: Recomposició de la història de la misteriosa musa d’Andy Warhol que fascinà també Lou Reed, Jim Morrisson, Bob Dylan, Iggy Pop i tants d’altres, amb les seves pelopees que caracteritzaren la música del conjunt Velvet Underground. Nascuda a Colònia va iniciar la seva carrera com a model de revistes de moda. Va aparèixer a La Dolce Vitta, de Fellini, i després de la seva trajectòria a la Velvet i la seva participació en la cultura alternativa de Nova York, va formar part també del món experimental de Philippe Garrel. La seva addicció a l’heroïna transformà la seva imatge en una representació de les tenebres i l’atracció per la mort. Va morir a Eivissa el 1988. La seva imatge a Espanya fou molt popular a causa de la seva aparició com a amazona rossa i nua –“la chica Terry”– en els espots d’una coneguda marca de conyac.