Títol original: Nuages: lettres à mon fils
Títol en castellà/català: Núvols: cartes al meu fill
Directora: Marion Hänsel
País: Bèlgica. Alemanya
Producció: Mans Films Prod., 2001
Fotografia: Didier Frateur, Pio Corradi
So: Henri Morelle. Bruno Tarriere
Música: Michael Galasso
Muntatge: Michele Hubinon
Durada: 76 minuts
Versió: original francesa
Format: 35 mm
Distribució: Man’s Films Prod. Brussel·les
Edició de la Mostra: 10ª Edició – 2002
Secció: Panorama
Sinopsi: Fascinada des de sempre pels núvols, Marion Hansel abandona en aquest cas la ficció i, amb una idea tan simple com agosarada, elabora un film amb l‘únic propòsit d’oferir-nos imatges veritablement extraordinàries amb tota mena de visions relacionades amb les masses gasoses. Els núvols ens evoquen les imatges de Magritte, transporten records d’infància, presenten formes curioses. La directora extreu del cel, “la més gran pantalla del món”, les més inesperades variacions: un reflex al llac. el núvol emmarcat a la finestra, les gradacions de colors, el núvol que es desfà en pluja o neu, el que deixa anar el volcà, els núvols en cascada, sense oblidar els sons de totes aquestes manifestacions de la natura. Per altra banda, Marion Hansel estructura el seu film en relació a allò que més l’ha impressionat: ser mare. I per això les imatges estan ritmades per les cartes que va escriure al seu fill abans que naixes. Cartes d’amor, plenes de tendresa, inquietud i alegria, que puntuen aquesta curiosa pel·lícula, darrera obra d’una de les cineastes europees mes peculiars i poètiques.