Our city dreams


Chiara Clemente - els nostres somnis per a la ciutat

Títol original: Our city dreams
Títol en castellà/català: Els nostres somnis per a la ciutat
Directora: Chiara Clemente
País: EUA
Producció: Chiara Clemente, Eva Lindemann, tanya Selvaratnam, Bettina Sulser, Di San Luca Films, 2009
Guió: Chiara Clemente
Fotografia: Chiara Clemente, Antonio Sánchez, Shane Sigler, Theo Stanley
So: Ron Bochar, Nicholas Renbeck
Muntatge: Marty Levenstein
Música: Tomas Lauderdale
Durada: 85 minuts
Versió: versió anglesa subtitulada en català
Format: Digibeta Pal
Distribució: Di San Luca Films [email protected]
Edició de la Mostra: 18ª Edició – 2010
Secció: Panorama
Sinopsi: Chiara Clemente torna a Nova York disposada a reconciliar-se amb la ciutat de la qual va fugir acabada l’adolescència. Un retrobament personal que farà càmera en mà i buscant les veus d’altres dones. Amb aquest pretext reuneix cinc artistes de diferents generacions que han triat Nova York per viure i treballar. La ciutat serà l’escenari i el rerefons gens neutre d’aquests retrats íntims de les artistes. La directora va estar durant un any seguint les seves vides i gràcies a aquesta proximitat ha aconseguit enregistrar moments personals i professionals importants. Així, assistirem a la celebració del 80è aniversari de Nancy Spero a casa dels seus fills a París o treballant en la que va ser la seva primera biennal de Venècia (Spero va morir poc temps després, l’octubre del 2009). Clemente vol dibuixar, a partir d’íntims relats personals, un retrat coral i generacional. La més jove de les artistes és Swoon; s’interroga sobre el seu futur enmig del salt de l’street art al reconeixement institucional amb una exposició individual al MOMA.
Kiki Smith prepara una retrospectiva dels últims 25 anys; no donada a les nostàlgies, ens explicarà el perquè del seu interès a explorar el cos humà i el de la dona en particular. I és precisament el propi cos, com a instrument i mitjà artístic, el camp d’expressió de Marina Abramovic, consagrada performer iugoslava que es va establir a Nova York el 2003. L’artista egípcia Ghada Amer critica tant els patrons occidentals com els ideals de la feminitat musulmana amb els seus subversius brodats de cossos de dones en actituds sexualment explícites. Tenim l’oportunitat de veure i escoltar els processos de creació i inspiració d’artistes d’edats, cultures, ambicions i objectius diferents.