Rage


Sally Potter - Rage

Títol original: Rage
Títol en castellà/català: Fúria
Directora: Sally Potter
País: Gran Bretanya, EUA
Producció: Bob Hiestand, Christina Weiss Lurie, 2009
Guió: Sally Potter
Fotografia: Steve Fierberg
So: Jean-Paul Mugel, James Corless, Daniel Goddard
Muntatge: Daniel Goddard
Música: Fred Frith, Sally Potter
Interpretació: Judi Dench, Steve Buscemi, Jude Law, Lily Cole, John Leguizamo, Riz Ahmed
Durada: 99 minuts
Versió: original anglesa subtitulada en català
Format: 35 mm
Distribució: Sixsales info@6sales.es
Edició de la Mostra: 18ª Edició – 2010
Secció: Panorama
Sinopsi: Actors i actrius de la talla de Jude Law, Judi Dench, Dianne Wiest, John Leguizamo, Simon Abkarian i Steve Buscemi desfilen per la càmera de Sally Potter, suposadament la càmera del telèfon mòbil de Michelangelo, un jove estudiant que penja les seves entrevistes al seu projecte web. En el context del backstage d’una desfilada a Nova York, aquest excepcional repartiment encarna diferents personatges del món de la moda. Enregistats en un pla fix, en format digital i d’estil falsament naïf, la directora aconsegueix esprémer al màxim l’expressivitat dels seus personatges i l’angoixa d’un marc que els constreny. La càmera, que acompanya els monòlegs, és més que una finestra al món, per a Potter és un testimoni, i en aquest film, fins a les últimes conseqüències.
Des que va començar la seva carrera com a directora, Sally Potter no ha parat d’experimentar amb el llenguatge cinematogràfic, innovadora per la seva manera de mirar i de representar allò que veiem. A Orlando (1992), superava els límits de l’espai, el temps i les identitats; a Yes (2004), sorprenia amb una complexa història narrada des de diferents punts de vista i relatada en vers; i ara, a Rage, posa sota qüestionament la relació entre qui mira i qui és mirat, trencant les barreres existents entre qui actua, l’audiència i qui mira darrere la càmera. Es tracta d’un discurs mosaic construït a partir del joc constant entre allò que queda dins i allò que resta fora de camp. Gairebé més propera a una peça de videoart que no a un llargmetratge convencional, Rage ens convida a una reflexió sobre les noves maneres de mirar i comunicar i el seu potencial d’interacció, que ella mateixa ha dut als límits estrenant el film al cinema, a internet i via mòbil simultàniament.