“Jo no parlo gens de cantonès  perquè el meu pare mai no em va parlar en cantonès i perquè jo sóc dolenta amb les llengües. La meva àvia mai no va parlar francès perquè mai no va voler aprendre’n. Entre la meva àvia i jo sempre hi havia de ser el meu pare…”

Aquest film és un anar i venir entre  dues cultures i la voluntat de comprendre la dels ancestres i les històries familiars que ens han construït.

La directora en cap moment defuig el conflicte i l’ansietat de la ignorància de l’altre perquè entén que fer-ho significaria una pèrdua. Ben al contrari, insisteix sobre el tema, igual que Natàlia Ginzburg, quan en el seu llibre Lèxic Familiar descrivia d’una forma transparent el sentit de les convencions intrafamiliars per explicar-nos i explicar-se el paper, la funció i  la posició de cada membre en el context d’una comunitat d’afectes.