Südostpassage. Eine reise zu den neuen weissen flecken auf der landkarte europas


Ulrike Ottinger - Passatge cap al sud-est, un viatge als nous espais buits del mapa d’Europa

Títol original: Südostpassage. Eine reise zu den neuen weissen flecken auf der landkarte europas
Títol en castellà/català: Paisatge cap al sud-est. Un viatge ala nous espais buits del mapa d’Europa
Directora: Ulrike Ottinger
País: Alemanya
Producció: Ulrike Ottinger, 2002
Guió: Ulrike Ottinger
Fotografia: Ulrike Otinger
So: Ulrike Ottinger, Lilly Grote
Música: Oana Kitzu, Dejan Jovanovic, Helmut Schulte
Muntatge: Ulrike Ottinger
Durada: 360 minuts
Versió: original amb subtítols en alemany
Format: Beta SP
Distribució: Ulrike Ottinger Film Production, Berlín
Edició de la Mostra: 11ª Edició – 2003
Secció: Clàssiques de la Mostra
Sinopsi: Estructurat en tres parts, Ottinger recupera l’antic gènere de les road movies i converteix aquest film en un magnífic documental. Després de la Perestroika i de la caiguda del mur de Berlín, oficialment s’han flexibilitzat les fronteres entre estats, però per a molta gent s’han convertit en barreres encara més impermeables. Aquestes persones són les noves ciutadanes o ciutadans invisibles. Amb una mirada plena de respecte, Ulrike Ottinger ens presenta un retrat ric en detalls de les societats perdedores: les poblacions de l‘extrem d‘Europa que no han aconseguit cap benefici amb la fi de la guerra freda.
Viatjant amb cotxe, Ottinger recorre les carreteres que connectaven l’antiga Europa. EI viatge geogràfic transcorre de Berlín a Breslau, de Breslau a Chernowitz, de Varna a Odessa i d’Odessa a Istanbul. Amb una petita càmera digital visita poble rere poble recol·lectant les seves imatges.
Aquest llarg recorregut es converteix també en un viatge cinematogràfic: els carrers, els mercats, les arquitectures, tota mena d’encontres culturals, impressions i notes que s’han convertit en Südostpassage. Un muntatge ple de densitat que, al costat de les imatges en moviment, integra magistralment fotografies, cites literàries i musicals, petites ficcions i documents històrics. Ottinger va més enllà del interès mediàtic en un intent de documentar realitats oblidades: la pobresa, la desesperança i la por d’una població que en silenci s’enfronta diàriament al terrorisme d’estat, als monopolis de les màfies i al despotisme paramilitar.