Títol original: The Motherhood Archives
Títol en català/castellà: Paraula de king
Directora: Irene Lusztig
País: Estats Units, 91′
Producció: 2013
Versió: VOSC
Distribució: Women Make Movies, coshea@wmm.com
Edició de la Mostra: 23ª Edició – 2015
Secció: La Mostra a la Filmoteca 2015
Sinopsi: La maternitat és el leitmotiv d’aquest muntatge documental que proposa un viatge a través dels arxiusproduïts tant per les estratègies de difusió de les disciplines mèdiques i científiques com per la indústria de la cura i atenció a les criatures, la publicitat, i la divulgació de la cultura dita  domèstica, des de finals del segle XIX, el moment dels higienistes, fins ara.

The Motherhood Archives fa entrar en diàleg materials i discursos diversos, divergents i antagònics estimativament irrellevants per a les agendes dels poders públics i també per a les anomenades “esquerres polítiques” i, en canvi del tot centrals per als feminismes i la seva defensa radical de la re-apropiació del cos per part de les dones. Testimonis d’aquesta proposta, interactuant amb la indústria de la maternitat, ofereixen un fluid decapant que actua com a desvetllament ideològic de les estratègies que contribueixen a la mistificació institucionalitzada del fet maternal, tal com va  posar en evidència per primer cop la historiografia francesa de la mà de Elisabeth Badinter en el seu llibre traduït al castellà amb el títol ¿Existe el amor maternal? (1991).

Irene Lusztigconverteix els materials diversosen peces que, en relacionar-se, s’ obren a nous significats i exploren  nous de camps de sentit que poques vegades – històricament i narrativament parlant – han estat en contacte.
Mitjançant els muntatges sonors i visuals, trepitjant, de puntetes a vegades, amb petjades fortes també, els espais mai discutits de la indústria de la reproducció anomenada sovint de la maternitat, el film ofereix un recorregut pels discursos institucionals de la mà de l’experiència de la maternitat subjectiva i autoritzada.

Rescat de dues genealogies: la institucional i la vivencial, aquella que sovint ha sofert un silenciament malaltís i contracultural però que ha pogut exercir la seva transmissió per una insubordinació persistent que ha passat de mares a filles. Dolor, anestèsia, fluids,part natural, dides i cures, part i postpart,insomnis i malsons, infertilitat i medicalització, tot al racóde  l’el·lipsi del relat, autoritzat a ser visible i mediàtic, però que de facto produïa desorbitades disfuncions amb l’experiència de vida. És un homenatge a la visió crítica que, des dels setanta, els feminismes han fet del control institucional del cos, la vigilància ideològica (eufemisme per a la literatura promocional del film que aborda el control polític del cos femení) i la revolta de tantes dones al determinisme biològic associat a la maternitat.