Títol original: Travessant llenguatges
Títol en castellà/català: Travessant llenguatges
Directora: Eugènia Balcells
País: Espanya
Producció: 1978, color
Directora: Eugènia Balcells
Durada: 28 minuts
Versió: original anglès i castellà
Format: Betacam S.P.
Edició de la Mostra: 7ª Edició – 1999
Secció: Revelacions
Sinopsi: Aquest trebal consta de dues cintes de vídeo que han de ser mostrades simultàniament en dues televisions o en dos projeccions:
- Canal esquerre: Llenguatge públic (Miss Universe 1981)
- Canal dret: Llenguatge personal
Llenguatge públic: Realitzat a partir del programa de televisió comercial Miss Universe 1981, de dues hores de durada. A la cinta final, que dura 28 minuts, hi ha hagut una manipulació mínima del material ja que el muntatge s’ha limitat a destacar les fites de la competició respectant la cronologia de l’original. S’observa en aquest programa una estructua repetitva de les tècniques canòniques de televisió, en la qual la gramàtica és exterior a la realitat de les participants. La càmera de televisó replica les lleis del joc de les societats de consum i buisa al subjecte/objecte dels seus propis impulsos i sensibilitats, transformant-lo en un símbol unidimensional. Així s’aconsegueix la domesticació de la persona per vendre els productes i ideologies d’aquesta societat.
Llenguatge personal: Realitzat a partir de 10 hores de gravació de vídeo, la cinta acabada dura també 28 minuts. En l’exploració del llenguatge personal s’ha utilitzat la càmera com a instrument de coneixement per les persones a ambdues bandes de la lent. La càmera intenta establir un contacte, captar la naturalesa fluida de la persona estant-essent. A través dels gestos quotidians i els seus sistemes aconsegueix la visió d’una corporalitat íntegra. Aquest contacte es busca de dues formes: d’una banda, totes les persones accepten la presència de la càmera, que no té un objectiu predeterminat. Això produeix una absoluta no-violència ja que les persones s’entreguen a quelcom que per voluntat pròpia ningú pot o vol controlar. D’altra banda, per accentuar la llibertat de la càmera i l’espontaneïtat de les imatges, es recorre l’espai en un moviment continu per no privilegiar un punt de vista fix.
La càmera per buscar-ho ho esta buscant tot, sense saber que trobarà.