Vida activa


Vida activa

Títol original: Vida activa
Directora: Susana Nobre
País: Portugal, 93′
Producció: 2013
Versió: VOSC
Edició de la Mostra: 23ª Edició – 2015
Secció: La Mostra a la Filmoteca 2015
Sinopsi: Amb el rerefons de la desindustrialització del país, Vida activa és un film testimonial que recull les narracions, en primera persona, recollides al llarg dels tres anys que Susana Nobreva participar en el programa “Novas Oportunidades” (*), un programa anticrisi impulsat per govern socialista de José Socrates, i clausurat ben aviat pels seus successors socialdemòcrates, a la zona de Vila Franca de Xira (Portugal). Les entrevistes d’avaluació i reconeixement de competències que va realitzar en aquest marc, es van convertir a la llarga en la seva matèria primera. En l’estela del cinema social, Vida activa dóna veu a persones a quiel sistema productiu fa invisibles però que també són invisibles en les formes de representació cinematogràfiques, que molt poques vegades posen el focus en la diversitat humana i, en especial, en les ocupacions i els sabers de persones que – des de les seves activitats quotidianes, professionals o no – han fet possible la sostenibilitat i la productivitat de les societats.

Amb uns elements mínims, la càmera enregistra les declaracions de diferents dones i homes sobre les seves experiències en el món laboral i en aquest trajecte recull un conjunt d’informacions sobre el seu origen, el seu pas, gairebé sempre breu, per l’escola, les migracions, els acomiadaments, l’atur. Mentre cadascú o cadascuna va explicant la seva història, particular i específica, es va revelant també que, en el fons, aquesta és una història compartida, la història de la classe treballadora portuguesa i, salvant les distàncies, la història de la classe treballadora internacional en aquest principi de segle marcat per una de les crisis més intenses del capitalisme. És un film d’una austeritat contundent que, sense contemplacions, planteja clarament una evidència: que la riquesa de les experiències professionals, construïdes al llarg del temps per tantes persones assalariades o autònomes,acaba essent malbaratada, desactivada literalment, per la il·lògica del mercat laboral; i que iniciatives com la que emmarca el treball d’aquesta cineasta no només haurien de tenir continuïtat sinó que haurien de multiplicar-se arreu.

La pluralitat de punts de vista que despleguen les persones entrevistades, sobre l’escola, la ciutat, la vida al camp, les colònies, la família, el món obrer o l’univers de l’empresa, converteixen el film en una interessant i apassionant aproximació sociològica a les cultures del treball en el món contemporani.

(*) “Novas oportunidades” fou un programa d’educació ocupacional amb un vessant basat en el reconeixement i la seva consegüent certificació escolar dels aprenentatges realitzats fora del sistema educatiu.