Títol original: X-Mission
Títol en castellà/català: Missió-X
Directora: Ursula Biemann
País: Suïssa
Producció: Ursula Biemann, 2008
Guió: Ursula Biemann
Fotografia: Ursula Biemann
So: Ursula Biemann, Roland Fischer
Muntatge: Ursula Biemann
Música: Roland Fischer
Durada: 40 minuts
Versió: original anglesa subtitulada en català
Format: Mini DV
Distribució: Video Data Bank School of the Art Institute of Chicago distro@vdb.org
Edició de la Mostra: 18ª Edició – 2010
Secció: Assajos visuals
Sinopsi: Vídeo d’investigació sobre les comunitats desplaçades i els camps de refugiats i refugiades palestins, amb especial esment al camp de Nahr el Bared, al Líban. Ursula Biemann proposa una cartografia de les migracions i maneja múltiples capes d’articulació política, jurídica, social i urbana en un assaig visual de set capítols: pròleg, espai jurídic, espai simbòlic, zona d’excepció, temps mitològic, complex industrial i de persones refugiades i espai postnacional.
X-Mission planteja un treball acurat i crític sobre diversos dispositius i fonts audiovisuals: diagrames dels desplaçaments i mapes de les migracions; entrevistes; vídeos extrets d’internet que se superposen a imatges enregistrades per la mateixa directora i textos sobre la realitat de les comunitats disperses. És un text brillant a l’hora d’abordar conceptes clau per situar-nos en la complexitat del debat geopolític i la realitat de la població refugiada palestina. Apareixen conceptes com pàtria, diàspora, territoris ocupats, fronteres, intervencions militars, comunitats translocals, missions humanitàries, etc. En el debat s’insereix també la reflexió sobre la problematització de les representacions d’allò local en el món global, que queda expressada en la crítica a l’ús de les imatges per part dels mitjans de comunicació.
La mateixa Ursula Biemann diu: «Per tal de fer visible aquesta condició (la dels campaments), he optat per la forma d’una crònica cultural que inclou l’anàlisi local formulada per persones expertes del món del dret, l’arquitectura, l’antropologia, el periodisme i la història, mentre que recorro a les bases de dades i al material de vídeo de YouTube, suggerint un ús dels mitjans de comunicació que connecta els camps amb la distribució global del poder».