Títol original: Zwölf Stühle
Títol en castellà/català: Dotze cadires
Directora: Ulrike Ottinger
País: Alemanya
Producció: Ulrike Ottinger Filmproduktion, 2004
Guió: Ulrike Ottinger
Fotografia: Ulrike Ottinger
Muntatge: Bettina Blíckwede
Interpretació: Georgi Delijew, Genadi Skarga, Swetlana Djagiljewa, Boris Raev, Olga Rawitzkaja
Durada: 198 minuts
Versió: original russa i alemanya amb subtítols en alemany
Format: 35 mm
Distribució: Ulrike Ottinger Filmproduktion, Alemanya
Edició de la Mostra: 12ª Edició – 2004
Secció: Clàssiques de la Mostra
Sinopsi: Abans de morir, una vella aristòcrata russa confia al seu cunyat un secret molt ben guardat: haver amagat les seves valuoses joies en un joc de dotze cadires que fou confiscat durant la Revolució i que ara estan dispersades arreu del país. EI cunyat, Ippolit Matwejewitch Worobjaninow, antic membre de la noblesa, assumeix el desafiament de trobar el tresor. Però hi ha altres personatges que el busquen. Així comença una persecució frenètic que va de nord a sud, d’oest a est, per aigua i per terra, del camp a la ciutat, en que cada un dels protagonistes s’haurà d’enfrontar a nombrosos obstacles i farà servir diferents argúcies per adaptar-se al nou ordre social.
Mentre rodava Südostpassage. Eine reise zu den neuen wwiben flecken auf der landkarte Europas (2002), Ulrike Ottinger va viatjar per les “zones buides” del mapa d’Europa, alguns dels països oblidats pel discurs polític de la “Nova Europa”. Paral·lelament es va embarcar en un viatge literari que Ia va portar a estudiar llegendes, contes i poesies d’aquells països per acabar descobrint una novel·la apassionant, Les dotze cadires, escrita per Ilija i Jewgeni Petrow, dos germans de la ciutat ucraïnesa d’Odessa, i que Ulrike Ottinger va decidir portar al cinema. Publicada a finals dels anys vint, és un relat satíric sobre els canvis socials que van tenir lloc durant el període post-revolucionari a la Unió Soviètica i la realitzadora hi va veure de seguida una clara al·legoria de la present situació als antics territoris de l’URSS.
Zwӧlf Stühle conté alguns dels elements característics de l’obra d’Ulrike Ottinger, com el gust pel barroquisme i el grotesc, les referències poètiques i musicals, i és, a la vegada, un documental sobre la decadència d’una gran part de la població europea.